LA
CINQUENA PORTA
El va despertar la melodia
d’algú que xiulava. Es trobava bé. Va
obrir els ulls però no va veure a ningú..... els va tornar a tancar. Es trobava
bé!
Es va permetre uns minuts de
mandra. Volia creuar una altra porta, tenia aquest desig..... però es trobava
bé..... No sentia necessitat de córrer, així que es va permetre uns quans
minuts més per mandrejar.
Algú seguia xiulant, era
agradable. Finalment va obrir els ulls i va seure. Va escoltar amb atenció per
saber d’on provenia aquell so..... El sentia tan clarament que semblava que
sortís d’ell mateix..... però no, finalment es va adonar que venia de la porta
número 1..... de darrere de la porta número 1.
Es va dirigir cap a la porta.
La va obrir. En creuar-la va sentir un aire suau. Va veure l’home que xiulava i
va anar cap a ell:
Home:
És teva aquesta música?
Xiulaire:
És de qui la vulgui escoltar.
El xiulaire va seguir xiulant.
L’home va caminar per la muntanya..... es va allunyar molt del lloc i, tot i
així, seguia sentint la música..... Semblava que li sortís de dins.
Al capvespre va tornar. El
xiulaire seguia xiulant, aleshores li va preguntar:
Home:
Sempre xiules?
Xiulaire:
Sí, em sento bé fent-ho..... i a més em va bé.
Home:
Per què et va bé?
Xiulaire:
Perquè la música fa amansir les feres.
Home:
No m’he adonat que hi havia animals salvatges.....
Xiulaire:
Jo tampoc..... no tinc intenció d’amansir cap animal salvatge!
Home:
I doncs..... per què xiules?
Xiulaire:
Perquè sóc un home-llop.
Home:
Un home-llop..... així, vols amansir el llop.
Xiulaire:
No, vull amansir l’home.
Home:
L’home?
Xiulaire:
Sí, els llops no són perillosos..... només ataquen quan tenen gana..... o quan
els molestes.....
Van estar una llarga estona
sense parlar. El xiulaire xiulava. Per a l’home era molt agradable aquella
combinació de nit i música..... se sentia bé!.
El xiulaire va mirar l’home i
va dir:
Xiulaire:
Demà serà lluna plena.
Home:
Així demà a la nit et convertiràs en llop, oi?
Xiulaire:
Sí..... Creus que et faré por?
Home:
.....No ho sé..... M’hauria de fer por?
Xiulaire:
No ho sé..... això depèn dels contes que t’hagin explicat.
Home:
Dels contes que m’hagin explicat?
Xiulaire:
Sí, perquè als contes el llop gairebé sempre és dolent..... jo mateix vaig
tenir por del meu llop durant molt de temps..... fins que un dia algú em va
explicar un conte..... un conte, el final del qual deia així:
“.....i aleshores
va aparèixer un llop..... Però no era pas un llop de debò, no era un d’aquells
llops que corren per la muntanya amb posat elegant i mirada penetrant..... No,
no era un d’aquells llops..... Era un llop de conte, un d’aquells llops que es
mengen tot el que troben..... Era el llop més dolent de tots els contes..... Era
un llop que, fins i tot, es va menjar el conte en que vivia..... Se’l va menjar
sense adonar-se que si no hi havia conte no hi havia llop.....”
Aquest final em
va fer pensar en mi..... El meu llop no és un llop de conte, el meu llop és un
llop de debò..... A mi m’agrada el meu llop!
Home:
Que t’agradi el teu llop està bé, però per què vols amansir l’home?
Xiulaire:
Perquè quan l’home fa alguna cosa considerada socialment incorrecta, tothom li
carrega les culpes al llop..... aleshores tothom vol acabar amb el llop.....
però a mi m’agrada el meu llop..... m’agrada ser un llop.....
Home:
Així, el que passa, és que no t’agrada el teu home?
Xiulaire:
Sí que m’agrada el meu home..... M’agrada com sóc quan sóc un home!
Home:
I per què el vols amansir?
Xiulaire:
Perquè no m’agrada que li carreguen les culpes el llop.
Home:
I no trobes a faltar l’espontaneïtat de l’home?
Xiulaire:
Sí que la trobo a faltar..... però havia de triar.
Home:
I per què vas triar al llop?
Xiulaire:
No ho sé..... jo mateix m’he fet aquesta pregunta moltes vegades..... potser és
perquè m’agrada xiular.....
Home:
I per què no fas servir la teva música, el teu xiulet, per amansir les feres de
debò?..... vull dir, per amansir aquells que no els agrada el teu home o el teu
llop?
El xiulaire va mirar la
lluna..... li agradava la lluna..... li agradava xiular..... li agradava ser un
home-llop.....
L’home es va recordar que
havia quedat per sopar amb la
Carla i el seu avi. Es va acomiadar de l’home-llop, es va
posar dret i va anar xiulant fins a la porta del laberint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada