Cercar en aquest blog

divendres, 10 de febrer de 2012

Honoré Daumier

El blog d'avui, 10 de febrer de 2012, li correspon, per llei cronològica, a Honoré Daumier, el caricaturista, pintor, il.lustrador, gravador, dibuxant i escultor francès que va animar i, en alguns moments, pertorbar, la vida social i política del seu temps amb els seus punyents i subtils dibuixos farcits de desbordant càrrega satírica i de bona qualitat artística.


El meu blog és avui per a l'Honoré perquè va néixer a Marsella el 26 de febrer de 1808, i va morir a Valmondois, un 10 de febrer, com  avui, tot i que del ja llunyà any 1879, i perquè em plau tot el que acabo de descobrir de la seva obra, tant per la diversitat de les seves manifestacions, com per l'encert del seu contignut crític i per la gràcia de la seva factura, tot i la desgràcia social que acostumava a reproduir amb els seus estris de treball i a través de totes les tècniques que va dominar amb precisió.


Tot i que nascut a Marsella, aviat es va traslladar a París amb la família, on, després de dedicar-se a fer feines diverses, es va començar a interessar per al dibuix i la pintura, començant a fer interessants caricatures en diverses publicacions, com la revista "La Caricature", on va destacar per als seus continguts de sana crítica social i punyent sàtira, o el períodic d'humor polític "Le Charivari", on va fer una caricatura crítica del monarca Lluís Felip I d'Orleans, que li va costar sis mesos de presó.


L'any 1835, l'aparició de la censura oficial el va obligar a partar-se de la crítica política per centrar-se en la dels costums i les convencions socials de l'època, en un territori més obert i menys sensible a la repressió.


Quan l'any 1848 es van recuperar les llibertats expressives, Honoré Daumier, va retornar al camí de la crítica política, però va començar a sentir, paral.lelament, un nou interès per a la pintura, activitat que va desenvolupar, amb força, sota la influència de pintors com ara Delacroix, Corot, Millet, Rousseau, Fragonard, i, finalment, dels impressionistes.


La pèrdua progressiva de la visió el va obligar a abandonar la pràctica de la xilografia per centrar-se en la pintura, activitat que feia amb tècnica directa i sense retocar gairebé res.


Els problemes econòmics que va patir al final de la seva vida el van obligar a acceptar la casa que l'amic Corot li va cedir, a ell i a la seva dona, a Valmondois, on finalment, Honoré Daumier, hi va morir el 10 de febrer de 1879, deixant per a la història aquest fantàstic univers de fosca clarividència humana, que mostrava la influència de Goya, de la mateixa manera que ell va influir en el món d'altres artistes visionaris posteriors com Emil Nolde o James Ensor. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada