Sé de la Sílvia des de fa una bona pila d'anys, però la conec, amb més profunditat, des de fa menys, quan vaig fer aquell text per a la seva exposició a Sant pol de Mar, que també l'acompanya ara en aquesta nova exposició a Montesquiu, ja que la reflexió que, sobre ella i la seva obra, contenien aquelles primeres paraules, es perfectament aplicable a la seva circumstancia actual que, tot i els canvis subtils, continua sent ben assimilable a la d'aleshores.
La Silvia ha trobat en la disciplina pictòrica, el llenguatge ideal per a volcar tot el seu cabdal sentimental, que ja comença a ser llarg, tant per als anys viscuts com per la seva especial intensitat, canviant el registre anterior, també sentit, tot i que més professional, que la identificava amb la música i el cinema.
Ara, més despullada que mai, tot i la trama reticular pictòrica que sembla posar subtil vel respectuós sobre la intimitat més carnal de l'existència, la Sílvia, mostra sobre la tela, la vida dels seus últims 15 anys, pintada amb la profunditat d'una emoció, que contempla, sense por, l'accció del pèndol emocional que ens fa riure distesament per plorar després desconsoladament, sense acabar d'entendre, ben bé, ni una situació ni l'altra, ni, en conjunt, la raó de ser de la vida, tot acceptant, la seva propia realitat sense cap tipus de justificació ni remei.
http://www.facebook.com/home.php#!/SilkAtzar
http://www.diba.cat/parcsn/parcs/exposicions.asp?
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/fitxers/p01d113.pdf
informació: http://www.diba.cat/parcsn/montesquiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada