Cercar en aquest blog

dissabte, 23 de juny de 2012

L'aigua

Tot i que no s'en parla tant, l'aigua és també, al costat del foc, element primordial de la Nit de Sant Joan, en la seva doble celebració, de caràcter astronòmic, orígen ancestral i ígnia dimensió solar, del solstiici d'estiu, i de commemoració cristiana del naixement de Sant Joan Baptista, l'home que va batejar Jesús submergint-lo en les aigues del riu Jordà, donant, a la vegada, a aquest líquid element, valors màgics, tant com a font primera i orígen de la vida física i espiritual, com d' energia renovadora per mantenir l'existència en el seu estat més òptim.

 









És per això que es recomenable submergir-se també, aquesta nit, entre foc, coca i cava, en les aigües del mar, del riu o d'un estany, si vols que la teva salut sigui bona al llarg de tot l'any, de la mateixa manera que també aconseguiràs eliminar qualsevol energia negativa, augmentant, a la vegada, la teva fertilitat, si ets capaç de saltar 9 onades d'espatlles al mar, així com també et mantindràs ben formós, si no et mires al mirall després de banyar-te, perquè el ritual provoqui els efectes embellidors desitjats.





Més enllà de la importància vital de l'aigua, present en enorme proporció, tant a la terra com en el cel, i com en el nostre propi cos, i més enllà de les seves connexions amb la religió i la magia, l'aigua és també, com el foc, font d'inspiració de molts artistes, i fins i tot, eina d'execució pràctica del treball creatiu de fotògrafs, escultors, arquitectes i artistes experimentals contemporanis, que, amb les seves obres, connectades amb el Land Art, reten homenatge a una llarga tradició plàstica, associada a l'aigua, d'orígens prehistòrics i moments especialment significatius, com el que va marcar l'impressionisme, amb artistes com Monet que va saber captar, com ningú, les seves subtils qualitats cromàtiques i atmosfèriques.


El meu blog d'avui llisca, com un riu, per la superficie de les obres d'artistes d'arreu que han fet de l'aigua l'essència del seu treball creatiu, amb resultats sempre sorprenents i, en algun cas, realment insòlits, com bé demostra el fotògraf austríac, Andrea Franke, que va fer una sèrie de fotos de gent fent activitats diverses a l'entorn del vaixell "The Vandenberg", enfonsat durant la Segona Guerra Mundial a Key West, Florida, convertint-lo, després, en particular galeria subaquàtica, per mostrar les fotografies fetes, a 28 metres de profunditat.


Subaquàtic també és el món de l'anglès Jason de Caires, artista, escultor, instructor de busseig, i naturalista subaquàtic, que ha trobat en el fons del mar l'espai ideal per desenvolupar un humit treball creatiu compost per més de 400 escultures, a la vegada que ha creat el premi "Parc Subaquàtic d'escultura", acconseguint que la connexió art i natura tingui també, sota el mar, la seva pròpia justificació.





La fotògrafa anglesa Zena Holloway sembla defensar la possibilitat que és a l'aigua com millor es mou l'home, recordant l'entorn líquid on va ser gestat, en composicions visuals de gran bellesa plàstica i dimensió gairebé etèria, doncs ens fan pensar, tot i que erroniament, que volem, més que nadem.




William Pye ha tingut la gràcia de convertir l'aigua, tot i la seva subtilesa, en la matèria bàsica de les seves escultures, gràcies a la fusió de les impressions visuals de les fotografies que havia fet, quan de petit, corria per les terres, abundants en aigua, de Surrey, amb la seva sensibilitat escultòrica, produïnt fonts fantàstiques que ens poden arribar a recordar la bellesa intocada del paradís perdut.




Un paradís que troba també, tot tancant aquest cercle de l'aigua, la seva més exquisida, a l'hora que senzilla, representació, en les màgiques fotografies de Martin Waugh, físic nord-americà que combina, amb mirada de savi i ull d'artista, art i natura, tot convertint una simple gota d'aigua, en un enorme espectacle de límits indefinits, amb sonoritat de cant a la vida, en la seva forma primària més essencial.



Es diu, popularment, que alguna cosa deu tenir l'aigua, que la beneeixen, i jo, et dic ara que "Be water, my friend", com recomanava Bruce Lee, mentre balles, aquesta nit, al voltant de la purificadora foguera.


Cap comentari:

Publica un comentari