Cercar en aquest blog

diumenge, 17 de juny de 2012

M.C.Escher

Maurits Cornelis Escher, més conegut com M.C.Escher, és un personatge tan curiós en el món de l'art com ho és, en el de la literatura, l'hidalgo Alonso Quijano, àlies Don Quixot, tot i que un sigui el famós èsser de ficció creat per la brillant imaginació de Miguel de Cervantes, i l'altre un famós èsser de carn i osssos creat per la seva pròpia, i també brillant imaginació, capaç de generar imàtges plàstiques, sobre la superfície pintada, tan fantàstiques i tan irreals, com les que va viure Don Quixot, escrites sobre paper.





Si he pensat en Don Quixot, tot pensant en M.C.Escher, al marge de la similituts entre els seus escenaris vitals, ha esta també perquè, com tu també hauràs observat facilment, els físics s'assemblen tant que, fins i tot, he arribat a imaginar, il.luminat també per la meva pròpia capacitat especulativa, que la curiosa semblança física entre els dos era també la causa primera de la connexió entre els dos móns, tot i que no em consta, ni he trobat enlloc, cap referència a aquesta remota possibilitat, tan factible, d'altra banda, com la pròpia autenticitat de l'obra de l'un i de la vida de l'altre.

 


Em consta, això sí, que l'holandès M.C.Escher va viatjar a Espanya, després de fer-ho per Itàlia i Suïssa, tot i que va preferir Granada a les terres manxegues, estimulat, especialment per l'existència de l'Alhambra, els recargolats motius decoratius de la qual va copiar amb gran avidesa creativa, per convertir-los després en font d'inspiració constant de les seves fantàstiques, a l'hora que impossibles, arquitectures compostives.

 


En Maurits va néixer a Leeuwarden, Països Baixos, un 17 de juny, com avui, però de 1898, dotat naturalment per al dibuix, però, pel que sembla, per a poca cosa més, tot i que, per pressions paternes, es va veure obligat a estudiar arquitectura i arts decoratives a Haarlem, passant, rapidament, tot i el malestar familiar, a les arts gràfiques, on, aviat, va demostrar una especial habilitat per la tècnica del gravat sobre fusta, que, després, sería el llenguatge plàstic que donaria el sentit més exacte a la seva vida creativa, a l'hora que li assegurava estabilitat econòmica, renom i fama.



De reton a Holanda, després dels seus viatges per Itàlia, Suïssa i Espanya, la grisa climatològia del seu país d'origen, el va portar a abandonar els temes de paisatges que havia treballat fins aleshores, per centrar-se en els seus propis paisatges mentals, creant les fantàstiques realitats que li suggerien els somnis o la seva desbordada capacitat imaginativa, incansable, també, quan estava despert.

Així com el Quixot es preocupava habitualment, i a la seva manera, per resoldre mil conflictes aliens, M.C.Escher només es va preocupar de les qüestions que ocupaven la seva ment, aliè a la resta de la humanitat, interessat, senzillament, en fer allò que li agradava, sense més complexitat intel.lectual que la que les seves laberíntiques i impossibles estructures gràfiques, hereves potser dels seus primers estudis d'aquesta matèria i molt apreciades pels matemàtics, generaven.


M.C.Escher va morir, als 74 anys, el 27 de març de 1972 a la Casa Rosa de Spier de Laren, al nord dels Paísos Baixos, on tenia, al costat d'altres artistes, estudi propi, des d'on continuava allargant la seva extensa obra de 400 litografies i gravats en fusta, i més de 2.000 dibuixos i esbossos, part de la qual es va vendre massivament després de la seva mort, dispersant-se arreu, mentre que una altra part va anar a parar al Museu Escher de La Haia, on la trobaràs encara, sin tens el plaer de viatjar-hi, amb la mateixa facilitat que ho has fet avui a través d'aquest blog.

Cap comentari:

Publica un comentari