Cercar en aquest blog

diumenge, 29 de maig de 2011

Futbol, cultura i natura

Obligat, amb plaer, per l'últim i trascendental partit de la temporada que jugava, avui al matí, el meu fills Nils amb el seu equip, l'Horta, per l'ascens de categoria, contra la Unió Esportiva Figueres, per al primer lloc de la classificació corresponent, he viatjat, com sempre, amb tren, des del Maresme fins a l'Alt Empordà, per assistir a aquest significatiu enfrontament esportiu a l'Estadi Municipal de Figueres o Estadi de Vilatenim.


És la primera vegada que poso els peus en aquest estadi, obra de l'arquitecte local Enric Fita, que va ser inaugurat oficialment el 25 d'agost de l'any 1986, amb un partit entre la Unió Esportiva Figueres, que acabava de pujar a la 2a Divisió "A", i el F.C. Barcelona, que curiosament va perdre per 3 a 1, segurament gràcies a l'empenta energètica que va experimentar l'equip local pel canvi important de categoria, per jugar a casa i per demostrar, a la vegada, les excel.lències de les noves instal.lacions.


L'Estadi de Vilatenim, que va ser construït per substituïr les envellides instal.lacions de l'antic "Camp d'Alfar", ha anat experimentat canvis notables al llarg del temps per adaptar-se a les noves necessitats, estètiques i funcionals, de cada moment, lluïnt actualment, entre altres detalls importants, una ben conservada gespa artificial, des del 8 de novembre de 2009, quan va ser inaugurada oficialment.


Mentre obserbava, amb atenció el partit, protegit del sol potent des de la ben coberta graderia, veia també les ombres que les gavines projectaven sobre la gespa artificial, les diverses classes d'ocells que, cridaners, buscaven refugi entre entre els ferros de la funcional i freda coberta arquitectònica, mentre, en la llunyania, recorria amb la mirada, l'horitzó farcit de muntanyes, en l'habitual nitidesa i claredat de l'entorn natural privilegiat de l'Alt Empordà.


No he pogut deixar de pensar en la realitat d'aquest espai natural, quan l'estadi encara no existia, i en les diverses plantes i els diferents animals que aleshores compartien tranquil.lament la presència privilegiada del sol i de la lluna, entre el dia i la nit, en el cicle natural de la vida. De la mateixa manera que he pogut constatar que aquests ocells, com segurament d'altres animals, com ara petits rèptils i insectes de tota mena, que no he vist, volen recuperar-lo, encara que sigui en aquest espai amb gespa artificial, emmarcat per la freda i funcional arquitectura esportiva, que finalment, deuen haver fet seva, sorpresos per un canvi que ja accepten també com natural.


Com veus, amb una mica d'imaginació, sensibilitat i atenció, pots arribar a fusionar futbol, cultura i natura, amb absoluta naturalitat i esportivitat cultural, tot i que, l'important era veure aquest partit entre la Unió Esportiva Figueres i l'Horta, que ha acabat finalment amb la victòria visitant per 0-1, tot i que el resultat no ha satisfet cap dels dos equips, ja que el Figueres ha perdut el campionat i l'Horta la possibilitat de pujar de categoria per culpa dels resultats dels altres partits de la jornada d'aquest Grup 1 de Territorial Preferent.



Un altre dia, amb més calma i objectius més amplis i menys esportius, miraré de visitar també l'esglèsia romànica de Sant Joan (s.XI) o les antigues masies que embelleixen l'espai urbà de Vilatenim, abans nucli de població independent, i ara, barri de Figueres, ubicat a uns 2Km a l'est de la capital municipal, en el marge esquerre del riu Manol (afluent del Muga), poblat, segurament, per alguns peixets que, tot i la seva memòria inexistent, encara deuen recordar, amb inútil nostàlgia, la felicitat natural del passat perdut per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada