Cercar en aquest blog

dijous, 26 d’abril de 2012

Josep Maria Berenguer

En dia tan assenyalat com el passat Dia del Llibre, entre roses, llibres, amors i pastissos festius, ens deixava Josep Maria Berenguer (Barcelona, 1944-2012), el llicenciat en Belles Arts, fotògraf i il.lustrador, que passarà a la història com a editor de "El Víbora", la revista d'historietes espanyola, de periodicitat mensual editada per La Cúpula, entre 1979 i 2005, després de 300 números i diversos especials, la més lòngeva del boom del còmic adult espanyol, només superada per "El Jueves", i, sens dubte, la més inflüent per la seva capacitat de canalitzar, per via comercial, els còmics alternatius, posant el seu llenguatge renovador, a l'abast de tothom.






Josep Maria Berenguer va tenir l'encert de concentrar en "El Víbora", amb el suport econòmic de Josep Toutain, tota l'experiència que creadors i lectors havien aconseguit per mitjà de les antigues publicacions "underground" de mitjans dels 70 (Rrollo enmascarado, Star, Ozono o Butifarra!, ja desparegudes) obrint els horitzons d'uns i altres amb tota una gamma gràfica i temàtica mai tractada fins aleshores.



La força revolucionària de "El Víbora" encara quedava més palesa quan, al començament, s'havia pensat en posar-li el nom de "Goma-2", tot i que les autoritats de l'època el van rebutjar per la seva similitud amb l'explosiu, encara que, noms al marge, els seus continguts, gràfics i textuals, van ser sempre contundents, amb la força d'una bomba cultural




"El Víbora" es presentava com a "còmic per a supervivents", en una definició que va justificar al llarg de tota la seva existència, tot defensant l'anomenada "línea chunga", com a una de les tres escoles estètiques de la historieta espanyola, al costat de la "línia clara" de "El Cairo" i de la que representava la revista "Madriz".




El meu sentit reconeixement per a Josep Maria Berenguer, tot i que jo, lector empedreït dels còmics infantils, no vaig arribar a ser gran lector de còmics per a adults, encara que sempre m'havia agradat contemplar la seva especial dimensió gràfica, sobretot quan, en un moment ja llunyà de la meva pròpia existència, vaig pensar que jo també m'hauria pogut convertir en un dibuixant de còmics, similar als autors que van donar vida llarga a "El Víbora", tot i que, finalment, rebutjats els meus treballs, vaig optar, només per contemplar, amb enveja, les seves obres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada