Cercar en aquest blog

dissabte, 12 de novembre de 2011

Fernand Khnopff

Fernand Khnopff, tot i el seu barroc cognom, va ser un dels grans pintors simbolistes belgues, reconegut també pels seus dibuixos, per les seves escultures, i per la seva capacitat per definir, durant el seu temps (finals del XIX), el gust estètic i les tendències artístiques de Brussel.les, combinant, amb saviesa i sensibilitat, la seva producció més personal i críptica, amb els retrats refinats de la societat belga, molt a prop de la reialesa.


En Fernand, que va morir el 21 de novembre de 1921, motiu per al qual ocupa avui el meu blog, abans de ser pintor va estudiar dret, imnfluït segurament per la connexió familiar amb la reialesa austríaca i la noblesa russa, però, finalment, va triar el camí de la pintura, estudiant art a l'Escola de Belles Arts de Brussel.les, on va rebre ja les primeres influències estètiques de l'anomenat simbolisme, corrent creatiu que s'allunyava de la realitat per definir un món ideal de bellessa i perfecció modèlica que projectava plasticament, a la vegada, els engranatges mentals i sensibles més profunds de cada artista.


Un viatge a París va servir a Khnopff per descobrir, de ben a prop, l'obra de Delacroix, Gustave Moreau, i els prerrafaelites, tornant després, amb tot aquest nou ric bagagte, a Brussel.les, per desenvolupar una gran activitat artística, pintant i participant, a l'hora, en la fundació del cercle dels XX, grup de 20 pintors, dibuixants i escultors belgues, que van organitzar una exposició cada any durant 10 anys, convidant, en cada ocasió, 20 artistes internacionals, entre els quals puc destacar ara, per exemple, Gauguin, Cézanne i Van Gogh.


L'ocultisme, activitat molt de moda a l'Europa de finals del XIX, va ser també practicada per Fernand Khnopff, com a complement natural de l'essència simbòlica d'una pintura que, d'alguna manera, i especialment en el seu cas, ja pretenia mostrar aspectes ocults particulars de cada artista, amb la voluntat, tot i certes dificultats de lectura i traducció exacta dels símbols ocults, de connectar amb la interioritat fosca de tots els possibles espectadors.


L'any 1900 es va fer contruïr una casa d'acord amb el seu propi i personal disseny d'interiors, seguint fidelment els mateixos criteris de la seva obra, amb el taller com a peça fonamentgal i autèntic Temple de l'Art, decorat amb emblemes, símbols i objectes artístics, on en Fernand es devia sentir com al cel. Curiosament, la casa va ser enderrocada l'any 1930, 9 anys després de la seva mort, amb el consentiment de la família...i ves a saber per quins motius!


Després de la Segona Guerra Mundial, el simbolisme va deixar de ser moviment artístic d'avantguarda, i els pintors simbolistes, com el mateix Khnopff, van passar a una segon pla, una mica ocults, com alguns dels trets fonamentals de les obres que els hi havien donat tanta fama i prestigi, tot i que ara, podem tornar a contemplar, sense vels, el seu món creatiu particular.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada