Cercar en aquest blog

dissabte, 20 d’abril de 2013

Camps de colça catalans

Per sorpresa, causada per la ignorància, he descobert avui, en viatge habitual de cap de setmana cap a la Cabanya del Castell de Montesquiu, en el context de la nostra col.lectiva d'artistes santpolencs, que el groc natural que competia amb el de la ginesta, era el de les plantes de colça, que, esclatants de llum primaveral, m'han fet pensar, en contrast amb els altres tons cromàtics del paisatge, que, de fet, viatjava a través dels camps de color de Rothko, a la vegada que imaginava, una vegada més, que tota la superfície terrestre no és més que una gran tela, roturada per milions de mans d'artistes, conscients o inconscients, atrefegats, com a follets del bosc, en la creació d'una gran obra plàstica universal que ens inclou a tots.




He pensat també, mentre travessava en tren els brillants camps de colça, que Van Gogh no estava sol en el groc.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada