Cercar en aquest blog

dilluns, 15 d’abril del 2013

Estivàlia

Quan abans d'ahir, dissabte, vaig sortir en tren, de bon matí, de Sant Pol de Mar cap a la Cabanya del Castell de Montequiu, okupada per la nostra col.lectiva d'artistes santpolencs, com bé saps, la platja era deserta i l'ambient, tot i que de temperatura moderada, corresponia encara al de la primavera amb els perfils humíts i una mica freds que ens havia acompanyat fins aleshores, però quan, 12 hores més tard, vaig tornar a veure la platja, tot venint de les terres osonenques de l'interior de Catalunya, vaig tenir la sensació que l'estiu s'hi havia instal.lat oficialment i que, com si d'un espectacle teatral es tractés, el seu particular pintor de decorats, havia pintat, i col.locat immediatament, en un obrir i tancar d'ulls, el que corresponia a la nova obra estiuenca, estrenada a corre cuita, amb tots els seus habituals elements, entre els quals no podien faltar els homes, dones, nenes i nens, banyant-se, prenent el sol, practicant els habituals jocs de platja, amb el voleibol i les pales com a esports destacats, de la mateixa manera que, com sorgits del no res, barques de tota mena navegaven com sempre o esperaven, encorades prop de la sorra, l'arribada del seus propietàris, en aquest reciclatge funcional que la vida ens obliga a fer, temporada a temporada, recuperant, d'acord, amb la llum natural, la nostra esència més animal, segons, també, les nomes de conducte que la humanitat ha anat imposant al llarg de la nostra història.


Veí de sant Pol de Mar des de fa uns 36 anys, m'he acostumat, amb plaer, a la vida d'aquest petit poble costaner, que, tot i ser considerat com a atractiu poble estiuenc, ha estat, per a mi, poble de tot l'any, fins al punt d'arribar a viure'l millor, justament, tots els mesos de l'any, excepte aquests estrictament estiuencs que, per als forànis corresponen al bon temps, quan per a mi, santpolenc d'adopció, tot i que barceloní de naixenent, són els mesos més assolletas i per tant els menys interessants per a la meva mirada d'artista que es complau amb els contrastos lumínics que m'ofereix la posta de sol tardoral, la llum grisa del naixement del dia hivernal, o la blavosa fina pluja regeneradora d'aquesta primavera que ara s'ha convertit, sortosament per a la majoria dels urbanites, malauradament, per a molts que viuen la vida com jo, d'un dia per a l'altre, en ple decorat estiuenc, associat, també, a un temps d'oci i vacances que no sempre responen al que voldrien aquells que, ara, en temps de crisi radical, s'el poden permetre.


Sigui com sigui, no puc fer altra cosa que celebrar l'arribada oficiosa de l'estiu, tot aparcant la temperatura dels meus quadres primaverals, per deixar passar la nitidesa cromàtica del temps d'estiu i la llum intensa que dissenya aquest nou decorat de la gran obra pintada de la vida.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada