Cercar en aquest blog

dimecres, 15 d’agost de 2012

Joe Kubert

Quan mor un dibuixant, com l'històric Joe Kubert, mor una part de mi mateix, tot i que conegués poc l'obra d'en Joe, que siguem de generacions, de cultures, de sensibilitats i gustos diferents, i de creacions plàstiques allunyades, perquè, tot i aquestes enormes diferències, ens uneix el mateix gest i el mateix desig de transformar un simple paper en blanc en una fantàstica realitat dibuixada capaç de traduïr, fragmentadament, l'essència de la vida.





Joe Kubert va morir diumenge passat a Dover, Nova Jersey, als 85 anys, feliç d'haver pogut dedicar tota la seva llarga vida a dibuixar, fent allò que va començar a sentir ja de molt jovenet, quan copiava, a les seves cames i braços, els dibuixos dels seus autors preferits d'aleshores, passant, quan només tenia 15 anys, a començar a guanyar-se la vida, millor ja que el seu pare, passant a tinta i dibuixant vinyetes de l'Spirit de Will Eisner, en un treball d'aprenentatge fantàstic que li va permetre, posteriorment, crear el seus propis personatges, entre els quals els més coneguts i representatius són: el Sargent Rock, un militar crític amb tot el conflicte de la Segona Guerra Mundial, i Tor, un home prehistòric que se les havia amb tot tipus de dinosaures i companyia.





Al marge del seu valor com a dibuixant, Joe Kubert, pasarà també a la història per la seva tasca docent a la Kubert School of Cartoon and Graphic Art, on s'han format grans dibuixants de les noves generacions del còmic, entre els quals, els seus dos fills, que són també representants notables d'aquest gènere artístic.






Des del meu blog li dic l'adeu definitiu a aquest envejable home feliç que va saber reflectir, tot i el seu somriure permanent, la crueltat de la vida a través de les historietes  que va crear al llarg de la seva vida, però sobre tot per mitjà del seu últim treball que explicava la història d'una família jueva que va tenir la sort de fugir de Varsovia del règim nazi per trobar la llibertat als Estats Units, que no era cap altra que la seva pròpia història personal i la constatació palpable que Joe Kubert, tot dibuixant, sabia dir les coses ben clares.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada