Cercar en aquest blog

dimarts, 24 de juliol del 2012

Alfons Mucha

Alfons Mucha hauria pogut ser un bon cantant, però el seu interès pel dibuix, el van convertir en un dels màxims exponents de l'Art Nouveau, com a gran pintor i decorador txec, tot i la seva tendència a projectar les excel.lències ètniques dels eslaus a través de la sèrie pictòrica "L'Èpica eslava", la seva gran obra mestre, segons la seva propia opinió, que l'artista va donar a la ciutat de Praga l'any 1928.




L'Alfons, que havia nascut un 24 de juliol, com avui, tot i que de 1860, va deixar aviat la possibilitat de cantar per entrar en el món de l'art com a pintor de decorats teatrals, activitat que va desenvolupar, amb èxit, al seu país natal, a Vïena, a Munic, on va estudiar també a l'Acadèmai de Belles Arts, i a París, on va fer el gran salt a la fama gràcies als cartells que publicitaven el "Théâtre de la Renaissance" de l'actriu Sarah Bernhardt que li va fer un contracte d'exclusivitat per 6 anys i per a qui fa ver, al marge dels cartells, escenografia i vestuari.





El joier parisenc Georges Fouquet va presentar, a l'Exposició Universal de París de 1900, una fantàstica col.lecció de joies basades en els dissenys de Mucha, amb tota la seva habitual càrrega orientalitzant d'aires bizantins, en una etapa creativa que Mucha va abandonar aviat a la recerca d'horitzonts professionals més amplis.

 

Alfons Mucha va ser el creador de gran quantitat de pintures, pòsters, il.lustracions, dissenys per a joieria, catifes o papers pintats, sempre d'acord amb les directrius estètiques de l'Art Nouveau, amb la dona, bella sensual i etèria, com a element principal, envoltada, normalment, d'ornaments florals que la convertien, d'alguna manera, en la flor més bella del jardí i en vehicle idoni d'exaltació de la natura.


















Tot i el seu recorregut internacional, Alfons Mucha va tornar a Praga, i quan Txecoslovàquia va obtenir la independència, després de la Primera Guerra Mundial, va dissenyar segells, bitllets de banc i d'altres documents per a la nova nació, a la vegada que desenvolupava la seva pintura d'essència eslava, on hi projectava tota l'espiritualitat que la seva producció més coneguda i comercial no va aconseguir tenir mai, en un camí de gran realització personal que els alemanys van truncar quan van envaïr el seu pais, empresonant-lo i produïnt-li tristesa tan gran, que ja no es va recuperar mai més, fins a morir, a Praga mateix, el 14 de juliol de 1939, moment a partir del qual, la seva obra va deixar de tenir interès, fins que cap al 1960 va començar a ser reconsiderada, gràciès, en part, a la bona tasca del seu fill, l'autor Jiri Mucha, que amb els seus escrits va mantenir viva la memòria del pare, recuperant, també, els valors de la seva obra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada