Cercar en aquest blog

diumenge, 8 de juliol del 2012

François Augiéras

Una vegada més el zapping televisiu m'ha permès descobrir avui l'existència de François Augiéras, tot contemplant breument la pel.lícula "Los pasos dobles" (2011) que el director català Isaki Lacuesta va rodar a Mali com a aproximació biogràfica, entre la realitat i la ficció, cap aquest desconegut escriptor i pintor francès de vida intensa, curta i isolada, representat, simbolicament, a la pantalla, pel pintor Miquel Barceló.





François Augiéras va néixer a Rochester, Nova York, el 18 de juliol de 1925,  però molt aviat es va traslladar a França amb la seva mare, una artista d'orígen polonès que ja havia abandonat els seus somnis de glòria en el teatre, després d'haver perdut, també, el seu marit, un notable pianista i professor de música que va morir d'apendicitis tres mesos després del naixement d'en François.



Des d'aleshores la vida d'en François seria la d'un rodamón aventurer, pintor i escriptor maleït, que va ser també coronel, explorador, cronista del Sahara, col.leccionista de figures africanes i d'animals salvatges, per morir, finalment, el 13 de desembre de 1971, en un asil d'ancians desvalguts, als 46 anys, d'una crisi cardíaca, provocada per  l'estat general lamentable d'una persona que va intentar trobar l'èssencia perduda de l'home des d'una solitud voluntària altament perjudicial, per acabar sepultat en una senzilla tomba del cementiri de Domme, al sud de França, tot i que ell hauria preferit ser incinerat i què les seves cendres fossin llaçades al riu Vézère, fusionant-se amb els elements naturals que tant havia estimat al llarg de la seva vida.



François Augiéras va iniciar un camí, sense retorn, desesperat i laboriós, cap a les bases de la saviesa perduda de la Humanitat, deformada per la religió, convençut de la viabilitat d'un nou paganisme regenerador que provocaria l'aparició de l'home nou, en contacte directe amb l'univers, els astres, els estels i el moviment infinit de les esferes en el joc còsmic natural oblidat pels humans.



Augiéras, el diable ermità que va assejar les seves pintures sobre materials tragicament pereceders, com ara fulles o superficies mal preparades, destinades, com ell mateix, a l'oblit i a la destrucció del temps, va cobrir de pintures un bunker militar en el desert i va deixar que s'enfonsés a la sorra perquè ningú no el trobés fins al segle XXI, cosa que encara ara no ha succeït, alimentant, una mica més encara, el seu mite.


La vida de François Augiéras va ser la d'un místic que odiava els Déus dels cristians, tot cercant en la sexualitat desenfrenada i en la solitud extrema, l'àntidot per a una existència humana plenament pagana, les restes de la qual, són ara visibles en aquest blog, en la seva biografia i en el bunker enterrat que encara s'ha de desobrir per mostrar al món la part oculta del seu univers pictòric.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada