Cercar en aquest blog

dijous, 15 de novembre de 2012

Guia de la bona esposa

Acabo de rebre, via correu electrònic, informació de l'existència d'una Guia de la bona esposa de l'any 1953, que no puc evitar reproduïr en aquest blog perquè admiris la seva particular grafia mentre descobreixes, amb sorpresa o no, segons l'edat que tinguis, el seus antics continguts.



La guia en qüestió formava part del Manual que s'entegava a Espanya a les dones que feien el Servei Social a la Secció Femenina l'any 1953, tot i que també podria correspondre a un document de l'any 1960, circumstància que tampoc no afecta gaire la valoració que podem fer, des del nostre present de constant emancipació femenina, del valor que s'assignava a la dona en el context social d'aquella època, de fet no tant llunyana com els canvis en la societat espanyola recent podrien fer pensar.


La Secció Femenina es va constituïr l'any 1934 com a branca femenina del partit polític Falange Española, i es va dissoldre l'any 1977, després de la mort de Franco, amb la liquidació del seu règim, indigest per a molts ciutadans, tot i que fantàstic per a molts d'altres, alguns dels quals senten encara la nostàlgia d'aquell passat polític que, entre d'altres coses, condemnava la dona a un paper secundari, de servei esclau casolà, dedicada a la cura de la casa, del marit i dels fills, que ara, sortosament, ja no li és exclusiu, tot i que hi hagi encara moltes dones que, per la imperfecció del sistema, per edat, per l'antiga educació o per voluntat pròpia, l'acceptin, actualment, amb més o menys plaer i convenciment.


La Secció Femenina va ser dirigida per Pilar Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, germana de José Antonio, el fundador de la Falange, amb l'objectiu de convertir la dona en exemple vivent de cristianisme, patriotisme i feminitat tradicional com a bones esposes, tot seguint l'estela psicològica de personatges històrics com ara Isabel la Catòlica i Santa Teresa de Jesús.


El caràcter dòcil i beat de la Pilar va ser aprofitat amb intel.ligència per Franco per dissenyar el perfil secundari que es reservava a la dona en el Nou Estat i amb el que ella sempre havia estat d'acord, arribant a gaudir sempre de la confiança del general que, fins i tot, va cedir un Monument Nacional, el Castell de la Mota de Medina del Campo (Valladolid), com a seu central de la Seccció Femenina que ella presidia amb el seu fervorós i descerebrat catolicisme.


Alliberats, sortosament, d'aquell jou, tot i que la lluita per a les llibertats universals continua, podem mirar, divertits, i en la distància temporal, les imatges d'aquella guia, tot llegint, paral.lelament, les directrius que havien de seguir les dones per esdevenir el model de perfecció que els seus marits desitjaven, i que molts homes desitgen encara ara, incapaços d'acceptar d'altres papers femenins més que els tradicionals.








2 comentaris:

  1. El 8 mostra clarament que allò que podria haver estat un somnriure no era més que un crit (ofegat). Buf! no sé com vam sobreviure. Bé, sí que ho sé.Quina sort ser del bàndol de les maleses.

    ResponElimina