Cercar en aquest blog

diumenge, 27 de maig del 2012

Georges Henri Rouault

Poc abans de la seva mort, el pintor francès Georges Henri Rouault (París, 27 maig, 1871-13 febrer, 1958), va cremar 300 de les seves pintures, que ara valdrien milions d'euros, i que, en aquell temps, tot i el camí normal de pintor que va desenvolupar l'artista, amb exposicions a París, Londres, Nova York i Xicago, o no van trobar el comprador adequat, o van ser sacrificades en un ritual de purificació final d'un personatge de marcada espiritualitat, allunyat de la banalitat de l'existència.




Curiosament en Georges, tot i haver nascut en el sí d'una família pobre, es va veure animat, sortosament, per la seva mare, a seguir el camí de l'art que sentia com a seu de manera natural, preparant-se, primer en la dinàmica simbolista, al costat del mestre Gustave Moreau, i, després, en la fauvista, al costat de Matisse, arribant a definir un estil de maduresa personal, de figures intensament acolorides emmarcades per gruixuts traços negres, que recordava el seu antic treball d'aprenent en el taller d'un pintor de vidre policromat i, a l'hora, restaurador.




Georges Rouault va demostrar el seu afany de crítica social moralitzant per mitjà de significatives sèries pictòrqiues de pallassos, magistrats i prostitutes, a la vegada que se sentia atret per  l'espititualisme i l'existencialisme humanista del filòsof Jacques Maritain, amb qui va mantenir una gran relació d'amistat fins a la seva mort.





Rouault es va preocupar sempre de l'existència humana a través dels seus paisatges, de les seves natures mortes i d'unes figures que, al final, van ser només religioses, per explicar al món que només la resurrecció ens podria alliberar del dolor que produeix l'existència.


Deia Rouault que un arbre contra el cel, posseia el mateix interès, el mateix caràcter i la mateixa expressió que la figura d'un èsser humà, de manera que tot parlava de l'home i, finalment, de Déu, a qui  representava en aquesta dolorosa terra.



Sembla que Van Gogh va influir notablement en els aspectes emocionals de la vida de Georges Rouault i en la duresa dels contrastos de la seva pintura, de la mateixa manera que els expressionistes alemanys són deutors naturals de la seva manera d'entendre l'art i la vida, com nosaltres, que també rebem amb interès les seves fosques pinzellades i la intensitat del color que contenen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada