Cercar en aquest blog

dimecres, 23 de maig del 2012

La travessia de Jordi Isern

La particular travessia plàtica, amb gran implicació emocional, que en Jordi Isern va començar el passat 12 de maig, arrossegant 18 de les seves pintures pel bell mig del riu Onyar al seu pas per Girona, entre el Pont de Pedra i el Pont de Sant Fèlix, on jo també esperava puntualment la seva arribada, passa, avui també, pel meu blog, humitejant-ne el contingut, gràcies a les imatges que en Jordi m'ha fet arribar, amablement, com sempre, entre d'altres coses, perquè jo mai no faig fotografies, ja que preferixo guardar en la meva retina les impressions viscudes,  perquè, si les fes, segurament no tindrien molta qualitat, i, finalment, perquè, fins ara, sempre hi ha algú, tan gentil com en Jordi, per enviar-me-les, amb la finalitat de donar llum als meus comentaris, i perquè tu també puguis gaudir d'espectacles, tan especials, com aquest. 

 




Com ja et vaig comentar en el seu moment, en Jordi, pretenia mostrar-se publicament, després de 8 anys d'isolada activitat creativa en el seu estudi de Rupià, a la vegada que, davant la crisi de valors, sobretot culturals, actual, també intentava trobar nous canals (un riu, en aquest cas) de difusió pública del seu treball, en una acció de caràcter reivindicatiu, per una banda, i de profunda reflexió espiritual, per l'altra, sobre la seva pròpia trajectòria creativa al llarg d'aquests última anys de la seva existència d'artista.




 














La intel.ligent coincidència de l'acció plàstica  amb l'inici del Temps de Flors gironí, li va assegurar la pressència d'un nombrós públic que, tot i no saber res d'en Jordi, ni, naturalment, de la seva pintura, ni de la seva acció, com vaig poder comprovar personalment, va seguir amb interès l'espectacle, aplaudint, fins i tot, en diverses punts del recorregut. Curiosament el desconeixement de la Travessia de Jordi Isern arribava també a nivells oficials, ja que, per exemple, a l'oficina d'informació no en sabien, res, com tampoc no la coneixia una policia local, a qui vaig informar, amb la riquesa de detalls que faig servir habitualment, davant de la seva absoluta sorpresa




Aquesta petita anècdota que comento, sense ànim de perjudicar ningú, res no té a veure amb les dificultats de la meva personal travessia, amb tren, des de Sant Pol a Girona, amb el canvi obligat, i sempre, incert, de trens a Maçanet-Massanes, en un servei nefast, llarg i imprecís, que em va preparar, mentalment, per entendre, com si l'hagués viscuda jo mateix, la lenta travessia d'en Jordi, arossegant pel riu Onyar, la seva fantàstica càrrega pictòrica.






 

Si la crisi provoca accions plàstiques com aquesta, benvinguda la crisi! tot i que, haig de dir també, per no ofendre ningú, ni a mi mateix, que malvinguda aquesta crisi que ens està ensorrant fins a nivells tan  insostenibles, que cap taca pictòrica es suficient per maquillar-la, per més destra que sigui la mà de l'artista que sosté el pinzell.



http://www.jordiisern.net/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada