Cercar en aquest blog

dimecres, 16 de maig del 2012

Tamara de Lempicka

Tamara de Lempicka va ser una de les poques dones pintores que vaig conèixer, amb plaer, quan estudiava Història de l'Art, en la meva etapa de formació universitària, tot i que aleshores, encara que l'art m'interessava de manera natural, em fixava, de manera quasi exclusiva, en l'obra i en els seus components tècnics, i no tant en les vides dels artistes i en el seus components humans, que, com els de la Tamara, són ara la raó principal de la mirada que, sobre l'art, faig habitualment en aquest blog, gràcies també a la meva ja llarga experiència de vida que, em fa entendre, en carn i sang pròpia, fins a quin punt són importants les circumstàncies personals de la vida, per entendre i captar els perfils de l'art que intenten reflectir-la de manera immediata i d'acord, naturalment, amb les estètiques imperants en cada moment de l'existència.



Entro avui, doncs, en la dimensió vital de Tamara de Lempicka, perquè aquesta gran dama de l'art va néixer, a Varsòvia, un 16 de maig, com avui, tot i que de 1898, en el sí d'una família benestant que li va permetre desenvolupar el caràcter autoritari que, segurament, li va servir per convertir-se en pintora, en un món dominat, més que ara, tot i que la lluita feminista és encara ben vigent, pels homes, tot i que per definició, l'univers artístic, com el de la cuina, pugui semblar, erroniament, més femení que masculí.



Tot i que, l'any 1910, fes ja un retrat de la seva germana, no va ser fins a l'any següent, quan, de viatge per Itàlia amb la seva àvia, va descobrir la seva autèntica vocació pictòrica, emergint ja com a nom important de la plàstica d'aquell temps, a París, ciutat on s'hi va traslladar, amb el seu marit, l'advocat Tadesuz Lempicki, quan van haver de fugir de Polònia durant la Revolució d'Octubre, deixant també la vida de luxe que s'havien pogut  permetre fins aleshores.

 

La sofisticada estètica dels quadres de Tamara de Lempicka, de marcat caràcter Deco, amb tocs cubistes, va entrar molt bé en els cercles burgesos parisencs, proporcionant-li èxit, diners, i reconeixements oficials, com el Primer Premi a l'Exposició Internacional de Burdeus, amb el quadre "Kizette en el balcó", que havia fet de la seva filla Kizette, nascuda justament a París, poc després d'arribar-hi, i amb qui també viatjaria per Itàlia, per revisar les obres d'art que la van ajudar a definir els perfils clàssics de la seva pintura, tot i la seva absoluta connexió amb el seu present, evidenciada en els vestits, els pentinats, els maquillatges, els complements i les actituts habituals dels personatges, sobretot femenins, que retratava normalment, amb roba o sense.




L'any 1929, divorciada ja d'en Tadesuz, marxa a Nova York amb el baró Raoul Kuffner, un col.leccionista de la seva obra amb qui acabaria casant-si, tot i haver-li confessat la seva bisexualitat, obrint-se, a partir d'aleshores, un nou període, professionalment, dolç, gràcies a l'interès que la seva obra va despertar també entre la burgesia novaiorquesa, molts dels membres de la qual, va retratar, mentre les seves exposicions triomfaven també arreu d'Europa, marcades per l'habitual tendència Deco que, al final, va derivar cap  a un cert abstraccionisme.


 

La nuesa, sobretot femenina, i els perfils de tota mena, habituals en la pintura de Tamara de Lempicka, van agradar, tant en el seu temps, com ara, quan, gent del món del cinema i de la cançó, com Jack Nicholson o Barbra Streisand, col.leccionen obra seva, o com la mateixa Madonna que, no només té Tamares de Lempicka, sinó que en ella es va inspirar per al seu vídeo musical "Vogue", i en "Open your hearth" hi surt també un quadre de l'admirada Tamara. 

http://youtu.be/GuJQSAiODqI
http://youtu.be/snsTmi9N9Gs

Tamara de Lempicka va morir a Cuernavaca (Mèxic), el 18 de març de 1980, i les seves cendres, tal i com ella havia desitjat en vida, van ser llançades, des d'un helicòpter, per la seva filla Kizette i l'escultor mexicà Victor Manuel, al cràter del volcà Popocatèpelt, pintant, simbolicament, la natura, amb els colors habituals d'una paleta que, avui, ha donat també la seva exacta dimensió cromàtica al meu blog.



http://es.wikipedia.org/wiki/Tamara_de_Lempicka

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada