Cercar en aquest blog

dimecres, 23 de maig del 2012

Prilidiano Pueyrredón

 


Tot i que la meva amiga, i fantàstica assessora, Viquipèdia, avui m'ha fet una mala jugada, equivocant-se, descaradament, en les dades del naixement del pintor, enginyer i arquitecte argentí Prilidiano Pueyrredón, la seva història m'ha semblat prou interessant per dedicar-li el meu comentari habitual, tot i que va néixer el 24 de maig de 1823 a Buenos Aires, i va morir el 3 de novembre de 1870 a San Isidro (Buenos Aires), cosa que, com pots veure perfectament, no té cap relació amb la data d'avui, 23 de maig, allunyant-se, per tant, del criteri que faig servir, habitualment, en la meva particular tria de personatges del món de l'art.



Resulta, doncs, que en Prilidiano, que va ser un dels cinc fills del polític i militar Juan Martín de Pueyrredón, no va reconèixer la seva vocació artística, fins que, per problemes polítics, la família es va traslladar a Rio de Janeiro, després de passar una temporada a París, amb períodes d'estiueg a Cadis, formant-se, finalment com a enginyer, a l'Institut Politècnic de París, on hi havien tornat quan es va calmar l'anterior conflicte polítc.





Quan les coses marxaven amb absoluta normalitat, la malaltia del pare, obliga la família a tornar a Buenos Aires, per viure, de fet, la seva mort, quan en Prilidiano ja era enginyer, a l'hora que es dedicava a la pintura, creant-se una certa fama d'immoralitat pels seus  temes de nus femenins que van escandalitzar la societat portenya d'aquell temps, ja que va ser el primer pintor de Buenos Aires que es va atrevir amb temàtica tan nua, tot i que també la va alternar amb retrats de la societat benestant, com el que va fer a Manuelita, la filla de Juan Manuel de Rosas, governador, aleshores, de la província de Buenos Aires.



La ruptura sentimental amb la seva cosina i veïna, Magdalena Costa, va provocar la seva fugida cap a Cadis, a la recerca de l'equilibri perdut, trobant, entre altres coses, una atractiva xicota gaditana amb la qual va tenir una filla, en una aventura passatgera.

 














De retorn a Buenos Aires, Prilidiano Pueyrredón, treballa, com a enginyer i arquitecte, en la restauració, ampliació i embelliment de diversos monuments de la ciutat, a la vegada que pinta amb profusió, els habituals retrats de la classe benestant, però també temes populars i "arrabaleros", amb la figura del gauxo i el seu entorn rural, com a grans protagonistes, sent també un dels pioners d'aquesta temàtica tan arrelada en la realitat argentina.

 



Prilidiano va dissenyar també un fantàstic i innovador pont giratori sobre el Riachuelo, que, malauradament, es va enfonsar per problemes tècnics, enfonsant també la seva moral i afectant, seriosament, la seva salut, fins al punt que, poc després, va morir, l'any 1870, quan només tenia 47 anys, desapareixent, fisicament, i conceptualment, fins que, l'any 1930, es va recuperar la seva memòria i la seva consideració com a gran precursor de la pintura nacional argentina.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada